Rei moro

Un dia de finals d'estiu, baixant de Collserola, mentre passàvem per la vall de Vilana vam tenir una sorpresa. Una papallona va passar pel nostre costat i es va posar sobre una pedra. Després, a casa, vam investigar de quina papallona es tractava i la nostra recerca va donar amb Brintesia circe o rei moro.

 foto de

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Satyrinae_-_Brintesia_circe.JPG"

Segons les informacions que hem trobat, és una papallona del gènere satírid, les larves de la qual s’alimenten de gramínies. Prefereix espais secs i se la veu sovint prenent el sol al mig de camins i carreteres. Quan cerca refugi la trobem en espais oberts de bosc camuflada sobre escorça d’arbre.

Però, amb el temps se'ns han obert alguns interrogants com: què feia aquesta papallona al costat d'una zona construïda? O com és que l'hem vista en un lloc on passaven tants cotxes? O, el més important, el fet d'observar el Rei Moro a la Vall de Vilana demostra que la vall té bona salut?

Un ramat de pugó?

Anant pels antics jardins del casino, una mica abans d'entrar a la font Sulfurosa, vam veure el brot d'una planta amb pugó. Però, el pugó no estava pas sol, tenia un acompanyant singular, una formiga.

La formiga no estava de pas, sinó que com veureu té una relació curiosa amb el pugó. Es tracta d'una relació simbiòtica en la que, encara que sembli mentida, tant l'un com l'altre surten beneficiats.

El pugó, que xucla la saba, sobretot dels brots tendres de les plantes, per extreure aliment; segrega una melassa, rica en sucres, que agrada molt a la formiga. Precisament, la formiga afavoreix el pugó per menjar-se-la.

Però, només l'afavoreix? La formiga, podríem dir que actua com a criadora de pugons. A la primavera els porta als brots nous i els "mima" per obtenir una bona producció. Manté la població de pugó movent els "excedents" cap a un altre brot quan creu que és necessari.

Si hi ha molt de pugó en una planta. Llavors, les formigues tenen dues opcions, poden moure els "excedents" a una altra planta o poden menjar-se els excessos. Llavors podríem dir que ha arribat el "Sant Martí" del pugó?

Però aquesta criadora de pugons també té altres funcions, els manté a tots junts en el "ramat". Ho fa segregant un líquid amb àcid fòrmic, que els deixa una mica adormits, d'aquesta manera es queden tots en el grup i no es mouen gaire. També hi ha qui diu que els hi tallen les ales per què no es puguin anar cap a un altre lloc.

Per altra banda, la formiga els protegeix dels seus enemics, tant predadors com paràsits. S'ha vist, per exemple la formiga atacant una marieta (que s'alimenta de pugó); El mateix passa amb els competidors, ja que s'ha observat que també ataca a animals que competeixen amb els pugons per l'aliment.

Per últim també els ajuda quan es donen males condicions meteorològiques. Quan plou, la formiga mou el pugó cap a la part baixa de la fulla per aixoplugar-lo.

En fi, podríem dir que la formiga és una ramadera de pugó? Segons això, els cria, els manté al seu lloc, els ajuda a adquirir menjar i els protegeix contra enemics, competidors i inclemències meteorològiques.

Però, no sabem res sobre si marca o no les diferents peces del seu ramat! Llavors no hi hauria dubtes, per nosaltres seria una ramadera de pugó i poder ja hauria passat aquella fase de recol·lecció i es trobaria en el seu neolític!

O poder una mica més enllà del neolític!