Passejant per Collserola, en llocs oberts i de dia, la podem veure. És molt abundant i això ens fa ser optimistes. Segons les fonts consultades, tant el fet de veure papallones com el de no veure-les ens ajuda una miqueta a deduir el grau de salut ambiental de la zona.
Al darrera d'aquest insecte hi ha tota una història. Podríem començar-la a finals de la tardor, principis de l'hivern, quan una eruga es transforma en crisàlide per sobreviure a l'hivern.
Un cop a la primavera, arriba la gran transformació, la culminació de la metamorfosi: aquella crisàlide o, també dita, nimfa es converteix en una gran papallona blanca que passa el seu temps anant de flor en flor alimentant-se del nèctar i, de pas, transportant el pol·len i afavorint l'encreuament de les plantes que visita. Durant uns 15 dies, la papallona, després d'aparellar-se, pon grups d'ous grocs en la part inferior de les fulles tot i que també els pot pondre a la tija. I, per cert, pot fer més d'una posta.
Les larves, que són una "màquina de menjar", passen per 5 estadis diferents, primerament són grogues i peludes. A mesura que van creixent, no només van adquirint taques negres sinó també es va exagerant aquella voracitat. De fet, aquest lepidòpter és considerat una plaga molt perillosa.
 |
| Larva a la ravenissa groga |
Un altre tret important: és una eruga gregària, es a dir que totes les larves de la mateixa posta es troben a la mateixa planta. En els primers estadis, les trobem a la mateixa fulla i a partir d'aquí es van dispersant per tot el vegetal, quan més a prop dels últims estadis, més disperses estan. Després del 5è estadi, es fa la crisàlide que tornarà a transformar-se en papallona.
A Collserola es poden veure entre 5 i 6 generacions a l'any, generalment les podreu trobar des del mes de febrer fins al de desembre. Un cicle, depenent de les condicions climàtiques, pot durar uns 40 dies. Tot i que, com ja hem comentat, és considerada una plaga molt voraç, al parc, l'hem de considerar com una espècie més dins de la diversitat.
La trobem en crucíferes, algunes distribuïdes per tot Collserola com la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), la ravenissa groga (Hirschfeldia incana), els caps blancs (Alyssum maritimum) o les bosses de pastor (capsella bursa pastoris).
Nosaltres l'hem trobada a una ravenissa groga (Hirschfeldia incana), al marge d'un corriol. Hem pogut observar diferents larves distribuïdes per tota la planta i a més, també ous sense obrir-se.
 |
| Papallona femella pol·linitzant escabiosa (foto de IEC) |
Així veiem que hi ha unes relacions entre espècies que es veuen fàcilment. Però, què és el que fa disminuir la presència de la larva quan per la zona trobem plantes com la farigola, el romaní o la menta?
Segur que l'hem de considerar un individu més dins de l'ecosistema? Si tenim en compte que aquesta papallona, de la família dels pieridae, té relació amb un gran nombre d'organismes durant tot el seu cicle vital, no hauríem de considerar-la com alguna cosa més?
Tot i que l'insecte té diferents fases, la més coneguda és la de l'adult. Precisament la papallona, en ser popular, carismàrica i fàcil d'observar s'utilitza com a bioindicador. El recompte de diferents papallones, tant d'aquesta espècie com d'altres d'una zona, ens ajuden a veure l'estat de l'ecosistema.
 |
| Papallona de la col |
