Un dia de finals d'estiu, baixant de Collserola, mentre passàvem per la vall de Vilana vam tenir una sorpresa. Una papallona va passar pel nostre costat i es va posar sobre una pedra. Després, a casa, vam investigar de quina papallona es tractava i la nostra recerca va donar amb Brintesia circe o rei moro.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Satyrinae_-_Brintesia_circe.JPG"
Segons les informacions que hem trobat, és una papallona del gènere satírid, les larves de la qual s’alimenten de gramínies. Prefereix espais secs i se la veu sovint prenent el sol al mig de camins i carreteres. Quan cerca refugi la trobem en espais oberts de bosc camuflada sobre escorça d’arbre.
Però, amb el temps se'ns han obert alguns interrogants com: què feia aquesta papallona al costat d'una zona construïda? O com és que l'hem vista en un lloc on passaven tants cotxes? O, el més important, el fet d'observar el Rei Moro a la Vall de Vilana demostra que la vall té bona salut?
En aquest bloc parlarem dels animals que trobem o dels que veiem rastres a les nostres sortides per Collserola
Cercar en aquest blog
29 de juny del 2013
Rei moro
Etiquetes de comentaris:
animal,
Brintesia circe,
Collserola,
papallona,
rei moro,
satírid,
Vall de Vilana
21 de maig del 2013
Un ramat de pugó?
Anant pels antics jardins del casino, una mica abans d'entrar a la font Sulfurosa, vam veure el brot d'una planta amb pugó. Però, el pugó no estava pas sol, tenia un acompanyant singular, una formiga.
La formiga no estava de pas, sinó que com veureu té una relació curiosa amb el pugó. Es tracta d'una relació simbiòtica en la que, encara que sembli mentida, tant l'un com l'altre surten beneficiats.
El pugó, que xucla la saba, sobretot dels brots tendres de les plantes, per extreure aliment; segrega una melassa, rica en sucres, que agrada molt a la formiga. Precisament, la formiga afavoreix el pugó per menjar-se-la.
Però, només l'afavoreix? La formiga, podríem dir que actua com a criadora de pugons. A la primavera els porta als brots nous i els "mima" per obtenir una bona producció. Manté la població de pugó movent els "excedents" cap a un altre brot quan creu que és necessari.
Si hi ha molt de pugó en una planta. Llavors, les formigues tenen dues opcions, poden moure els "excedents" a una altra planta o poden menjar-se els excessos. Llavors podríem dir que ha arribat el "Sant Martí" del pugó?
Però aquesta criadora de pugons també té altres funcions, els manté a tots junts en el "ramat". Ho fa segregant un líquid amb àcid fòrmic, que els deixa una mica adormits, d'aquesta manera es queden tots en el grup i no es mouen gaire. També hi ha qui diu que els hi tallen les ales per què no es puguin anar cap a un altre lloc.
Per altra banda, la formiga els protegeix dels seus enemics, tant predadors com paràsits. S'ha vist, per exemple la formiga atacant una marieta (que s'alimenta de pugó); El mateix passa amb els competidors, ja que s'ha observat que també ataca a animals que competeixen amb els pugons per l'aliment.
Per últim també els ajuda quan es donen males condicions meteorològiques. Quan plou, la formiga mou el pugó cap a la part baixa de la fulla per aixoplugar-lo.
En fi, podríem dir que la formiga és una ramadera de pugó? Segons això, els cria, els manté al seu lloc, els ajuda a adquirir menjar i els protegeix contra enemics, competidors i inclemències meteorològiques.
Però, no sabem res sobre si marca o no les diferents peces del seu ramat! Llavors no hi hauria dubtes, per nosaltres seria una ramadera de pugó i poder ja hauria passat aquella fase de recol·lecció i es trobaria en el seu neolític!
O poder una mica més enllà del neolític!
La formiga no estava de pas, sinó que com veureu té una relació curiosa amb el pugó. Es tracta d'una relació simbiòtica en la que, encara que sembli mentida, tant l'un com l'altre surten beneficiats.
El pugó, que xucla la saba, sobretot dels brots tendres de les plantes, per extreure aliment; segrega una melassa, rica en sucres, que agrada molt a la formiga. Precisament, la formiga afavoreix el pugó per menjar-se-la.
Però, només l'afavoreix? La formiga, podríem dir que actua com a criadora de pugons. A la primavera els porta als brots nous i els "mima" per obtenir una bona producció. Manté la població de pugó movent els "excedents" cap a un altre brot quan creu que és necessari.
Si hi ha molt de pugó en una planta. Llavors, les formigues tenen dues opcions, poden moure els "excedents" a una altra planta o poden menjar-se els excessos. Llavors podríem dir que ha arribat el "Sant Martí" del pugó?
Però aquesta criadora de pugons també té altres funcions, els manté a tots junts en el "ramat". Ho fa segregant un líquid amb àcid fòrmic, que els deixa una mica adormits, d'aquesta manera es queden tots en el grup i no es mouen gaire. També hi ha qui diu que els hi tallen les ales per què no es puguin anar cap a un altre lloc.
Per altra banda, la formiga els protegeix dels seus enemics, tant predadors com paràsits. S'ha vist, per exemple la formiga atacant una marieta (que s'alimenta de pugó); El mateix passa amb els competidors, ja que s'ha observat que també ataca a animals que competeixen amb els pugons per l'aliment.
Per últim també els ajuda quan es donen males condicions meteorològiques. Quan plou, la formiga mou el pugó cap a la part baixa de la fulla per aixoplugar-lo.
En fi, podríem dir que la formiga és una ramadera de pugó? Segons això, els cria, els manté al seu lloc, els ajuda a adquirir menjar i els protegeix contra enemics, competidors i inclemències meteorològiques.
Però, no sabem res sobre si marca o no les diferents peces del seu ramat! Llavors no hi hauria dubtes, per nosaltres seria una ramadera de pugó i poder ja hauria passat aquella fase de recol·lecció i es trobaria en el seu neolític!
O poder una mica més enllà del neolític!
Etiquetes de comentaris:
afavoreix,
aixopluga,
brot,
casino,
Collserola,
competidor,
cria,
enemic,
excedent,
formiga,
inclemència meteorològica,
protegeix,
pugó,
Rabassada,
ramader,
ramat,
Sant Martí,
simbiosi,
sortim,
temps
30 d’octubre del 2012
Les papallones
Iniciarem els animals amb un que pocs s’imaginen, la papallona. Tot i que sempre ens ha agradat veure papallones, sobretot de petits, quan ens pregunten per animals de Collserola o d’altres llocs mai les mencionem. Més aviat parlem de porcs senglars, conills o algun ocell en particular. Però els insectes, tot i ser els animals amb més espècies, queden oblidats
Les papallones en particular es troben repartides per tot el món, exceptuant l’Antàrtida. Són espècies de sang freda i per tant són molt dependents de la temperatura exterior.
Un dia, quan arribàvem al turó del Fumet (sortida Turó del Fumet...) vam veure una papallona (Pyronia cecilia). Res de nou, ens va semblar una simple i alegre casualitat. Però uns dies més tard la premsa va donar l’alerta de la disminució de papallones, sobre tot de satírids, com la Pyronia cecilia.
La pèrdua de terrenys oberts ha estat la principal causa. Però no és la única, també actuen el canvi climàtic, la fragmentació de les zones on es troben, la sobreexplotació i, el més important de tots, l’acció conjunta de tots aquests factors. Tots sabem quina és la importància de la papallona en l’ecosistema, una de les seves principals funcions és la d’intervenir en la reproducció d’algunes plantes.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/df/Spanishgatekeeper0939.JPG"
Així, aquella petita papallona es va transformar en una gran troballa. La Pyronia cecilia prefereix llocs oberts, que siguin secs i pedregosos i amb gramínies (l’eruga s’alimenta d’aquestes herbes). Habitualment la trobarem en cotes baixes, no sol passar dels 2000 m. La papallona té la part externa de les ales (en tons marrons) diferent de la interna (en tons taronges). Per altra banda, tant el mascle com la femella es poden distingir per les ales (dimorfisme sexual). (http://www.xtec.cat/~eescutia/especies/satirids/pcecilia.htm)
Però aquesta troballa pot tenir una altra utilitat, ja que les papallones s'utilitzen per saber el grau de salut ambiental d’un lloc determinat. Precisament ens vam assabentar de que al turó del fumet s’està fent un seguiment de les papallones diürnes. Però, només amb la troballa d’aquesta papallona no es pot treure cap conclusió, encara i així som optimistes i pensem que el Turó del fumet té bona salut.
Les raons no són només la presència de la Pyronia, sinó que també influeix lo millorada que vam trobar la zona des de l’última vegada que vam anar, farà uns 15 anys, moment en què el turó s’estava recuperant d’un incendi i encara es podia veure i tocar el carbó, tot i que ja començaven a haver-hi plantes verdes.
Les papallones en particular es troben repartides per tot el món, exceptuant l’Antàrtida. Són espècies de sang freda i per tant són molt dependents de la temperatura exterior.
Un dia, quan arribàvem al turó del Fumet (sortida Turó del Fumet...) vam veure una papallona (Pyronia cecilia). Res de nou, ens va semblar una simple i alegre casualitat. Però uns dies més tard la premsa va donar l’alerta de la disminució de papallones, sobre tot de satírids, com la Pyronia cecilia.
La pèrdua de terrenys oberts ha estat la principal causa. Però no és la única, també actuen el canvi climàtic, la fragmentació de les zones on es troben, la sobreexplotació i, el més important de tots, l’acció conjunta de tots aquests factors. Tots sabem quina és la importància de la papallona en l’ecosistema, una de les seves principals funcions és la d’intervenir en la reproducció d’algunes plantes.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/df/Spanishgatekeeper0939.JPG"
Així, aquella petita papallona es va transformar en una gran troballa. La Pyronia cecilia prefereix llocs oberts, que siguin secs i pedregosos i amb gramínies (l’eruga s’alimenta d’aquestes herbes). Habitualment la trobarem en cotes baixes, no sol passar dels 2000 m. La papallona té la part externa de les ales (en tons marrons) diferent de la interna (en tons taronges). Per altra banda, tant el mascle com la femella es poden distingir per les ales (dimorfisme sexual). (http://www.xtec.cat/~eescutia/especies/satirids/pcecilia.htm)
Però aquesta troballa pot tenir una altra utilitat, ja que les papallones s'utilitzen per saber el grau de salut ambiental d’un lloc determinat. Precisament ens vam assabentar de que al turó del fumet s’està fent un seguiment de les papallones diürnes. Però, només amb la troballa d’aquesta papallona no es pot treure cap conclusió, encara i així som optimistes i pensem que el Turó del fumet té bona salut.
Les raons no són només la presència de la Pyronia, sinó que també influeix lo millorada que vam trobar la zona des de l’última vegada que vam anar, farà uns 15 anys, moment en què el turó s’estava recuperant d’un incendi i encara es podia veure i tocar el carbó, tot i que ja començaven a haver-hi plantes verdes.
![]() |
| Pyronia cecilia pol·linitzant romaní |
Etiquetes de comentaris:
animal,
Brintesia circe,
gramínia,
insecte,
papallona,
Pyronia cecilia,
salut ambiental,
sang freda,
satírid,
turó del Fumet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

